trobarem a faltar el teu somriure...

Trobarem a faltar el teu somriure, com diu la cançó. Trobarem a faltar els somriures que ens arrencaves a tots. Trobarem a faltar tantes coses... les tronxants imitacions, la teva força inesgotable amb la guitarra, el teu ritme amb la percussió, l'energia que inundava l'espai quan hi entraves, les ganes que posaves en tot. I més endavant les lleis i els massatges orientals, les reflexions profundes i la placa de mosso tan xula que finalment t'has guanyat. Trobarem a faltar que ens acompanyis, que indaguis, que ens ajudis, vulguem o no, la teva presència sempre al costat de tothom.

Hem perdut el nostre cap, el nostre nen, el nostre company, el nostre amic. Però estem contents i agraïts d'haver-te tingut. D'haver pogut compartir una part del camí amb tu.

Ens quedarem amb tot el que tenies de bo, amb tot el que ens donaves i comparties. Ens agrada pensar que és el que tu vols.

Amb tu hem après moltes coses i les recordarem sempre. Hem après a fer el que es creu i el que se sent sense importar res més, amb convenciment. Hem après que no hi ha repte massa difícil. A perseverar i a lluitar pel que un vol i estima. Hem après que s'ha de viure i amb intensitat. Que val més no esperar a demà per fer les coses que pots viure avui. I també hem après a compartir les vivències i les ganes de tot.

Gràcies Joan.

Si amb tu se'n va una part de nosaltres, en cadascú de nosaltres també es queda una petita part de tu i hi viurà per sempre.